Pla de Convivència

Índex
1. Introducció.
2. Característiques i entorn del centre educatiu.
2.1 Descripció de les característiques del centre: ubicació,
equip docent, personal no docent, alumnat i famílies.
2.2 Diagnòstic actual de la convivència del centre.
2.2.1 Conflictes més freqüents.
2.2.2 Causes principals del conflictes.
2.3 Prevenció i mesures organitzatives que el centre dóna a
aquestes situacions.
2.4 Relació amb les famílies i amb els serveis i recursos del
seu entorn i comunitat.
3. Objectius a aconseguir.
4. Propostes de formació i optimització dels recursos.
5. Accions previstes per a la consecució dels objectius.
6. Comissió de convivència.

1.INTRODUCCIÓ

El pla de convivència forma part del PEC i es fonamenta
jurídicament en el decret 121/2010 de 10 de desembre.
Els mestres som conscients de la importància de fomentar una
bona convivència en el centre amb tota la comunitat educativa que
ens envolta (alumnat, companys de feina, famílies, institucions del
municipi...).
Durant aquest curs 18/19 aprofitem el nostre curs de formació per
fer les reflexions oportunes per millorar el present document.

Amb aquesta tasca volem aconseguir tenir una eina que ens ajudi a
promoure i desenvolupar mesures i recursos per a potenciar la
convivència escolar dins i fora del centre.

2. CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE EDUCATIU
El CEIP Mestre Pere Garau és un centre públic d'educació infantil i

educació primària d’una línia ubicat a Son Macià T.M. Manacor. El
nom de l’ actual escola data de l’ any 1975 i el nou edifici es va
inaugurar l’any 2017. Es troba situat al costat del camp de futbol del
poble i a prop de foravila.
Al poble tenim aproximadament 800 habitants i a l’escola 140
alumnes.
La plantilla de mestres està formada per 4 mestres d’Ed Infantil i 6
mestres de primària. També disposam del mestres especialistes en
llengua anglesa, música, Ed. Física, P.T, i A.L. Acudeixen al centre
dos dies per setmana la orientadora i la mestra de religió.
La procedència de l’ alumnat de la nostra escola és divers.
Majoritàriament l’ alumnat és del poble de Son Macià i de Cales de
Mallorca. Tenim altres alumnes provinents d’altres pobles i d’altres
països d’arreu del món.

2.2 Diagnòstic actual de la convivència del nostre centre.
El nostre nivell de convivència és satisfactori. Tot i això hem de dir
que de manera puntual podem tenir qualque situació de conflicte.
Normalment aquestes situacions es donen quan es perd la rutina
diària del centre o al servei de transport escolar.

2.2.1. Conflictes més freqüents:
a) A l’aula
b) Al pati
c) Durant el transport escolar
d) A les festes de la comunitat educativa.
2.2.2 . Causes principals dels conflictes:

 Falta de respecte entre iguals.
 La sobreprotecció actual on no es reconeix la mala acció i
s’intenta trobar la causa del problema per una altra banda.
 Dificultat per desenvolupar la capacitat empàtica. Costa molt
posar-se al lloc de l’altre en situació de conflicte.
 La no acceptació de la norma de comportament com a un bé
comú. Aquesta acceptació s'entén com una norma que s’ha de
complir per evitar sancions.

2.3 Respostes que el centre dóna a aquestes situacions.
La prevenció és la millor resposta que podem donar per evitar haver de
resoldre conflictes.
 A l’inici de curs i sempre que sigui necessari, es treballen i es
recorden les normes de convivència.
 Es reflexiona sobre el comportament adequat que hi ha d’ haver
durant el transport escolar.
 Es supervisa i es dona resposta als possibles incidents que hagin
pogut sorgir durant el temps de pati.
 Les reunions de principi de curs amb les famílies on el tutor informa
del funcionament general del centre i del curs en concret.

Altres activitats o exercicis que realitzem al centre per tal de prevenir
conflictes són:
• Tutoria setmanal dintre de l’horari lectiu.
• Sessions d'educació emocional de formació amb professionals externs al
centre.
• Fomentar més el diàleg i empatia entre els alumnes.
• Donar més temps a l'escolta activa i a la conversa.
• Facilitar espais i moments on l’ alumne pugui expressar els seus
sentiments.
• Es fan dinàmiques per conèixer els altres i de cohesió de grup per
augmentar el sentiment de pertinença a grup.
• Es fan sociogrames a les classes de primària i s'analitzen els resultats

per prevenir possibles rebutjos i potencials assetjaments. Es dissenya una
intervenció concreta depenent dels resultats obtinguts.

Quan la prevenció ja no és suficient, el primer objectiu és diferenciar entre
conflictes lleus i conflictes greus, i depenent del conflicte durem a terme un
tipus d'actuació o un altre. (Si el conflicte passa al pati, l'han de solucionar
els mestres de vigilància del pati i informar al tutor, i si és a l'aula, ho ha de
solucionar el mestre afectat i el tutor).
En cas de conflicte lleu, caldrà:
• Escoltar atentament el què ha passat i intentar no fer prejudicis.
• Intentar resoldre el problema allà on es produeixi. Depenent de si és dins
l'aula o durant el temps de l'esplai.
• Escoltar les parts implicades (no a tercers), fent una escolta i conversa
activa*.
• Aplicar les preguntes restauratives**.
• Fer-los adonar de les conseqüències de la seva conducta/actitud.
• Fer-los posar en el lloc de l'altre i ajudar-los a identificar com es sent
l'altre, posant nom als sentiments.
• Fer-los adonar de quina norma han infringit i intentar que entre ells
cerquin la solució.
• En darrer terme, si no s'arriba a un acord caldrà la intervenció de l'adult i
dictaminar una solució.
En cas de què els conflictes siguin greus caldrà:
• No prendre cap decisió immediata. Si fos necessari demanar l'ajuda d'un
altre adult.
• Aïllar-los i crear un clima tranquil. Donar un temps perquè es calmin.
• Escolta activa* i utilitzar les preguntes restauratives** i identificar com es
senten.
• Informar a qui pertoqui (famílies, equip directiu, mestres).
• Establir pautes concretes d'actuació davant infants amb problemes de
comportament i informar a tot l'equip docent.
• Finalment, aplicar les mesures pertinents.

*Escolta/Conversa activa: realitzar una escolta en què la persona que
emet el missatge sent que el receptor s'interessa pel que intenta
comunicar. Té a veure amb l'assertivitat i és especialment important amb
els infants més petits que no sempre tenen el vocabulari ni les
estratègies de comunicació prou madures per a dir-nos allò que volen,
desitgen, els preocupa o passa.
Per a realitzar una bona escolta activa és necessari:
1. Eliminar possibles distraccions. Mantenir una posició corporal oberta al
diàleg, fent veure amb gestos, que ens interessa el que ens diuen.
2. Mantenir el contacte visual, de forma no dominant o intimidadora.
3. Escoltar sense interrompre. El cos ha d'indicar que efectivament
s'escolta, amb el somriure sincer i expressions d'assentiment... No és
necessari estar d'acord amb el que diu l'altra persona.

4. Mostrar empatia: comprendre els sentiments de qui ens parla (ajudar-
los a verbalitzar com es senten, posant nom als sentiments del moment).

Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules/resumir el que ens està
dient, fent veure que comprenem. Ajudant-los així a clarificar els
missatges i promovent l'enteniment mutu.
5. Utilitzar un to de veu i un volum adequat.
6. Ser pacients i controlar els silencis.
7. Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les
seves opinions, encara que no les compartim.
8. No jutjar-ho ni prejutjar-ho. Eliminar obstacles que frenen la
comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis,
estereotips... És important controlar les pròpies emissions.
9. Ajudar a entendre que de vegades és una opinió personal i no és una
realitat absoluta.
10. Respectar l'espai vital que l'altra persona vol mantenir.
11. Centrar les intervencions sobre el missatge emès.

** Preguntes restauratives:
AUTOR: Què ha passat? Què pensaves quan ho vares fer? A qui ha
afectat l'incident? Com creus que els ha afectat? Què penses ara del que
ha passat? Què podries fer per millorar la situació? Com creus que es
sent l’ altra persona?
RECEPTOR: Què ha passat? Com et sents ara amb el que va
passar? Com t'ha afectat, a tu i a altres persones? Què ha estat el més
difícil per a tu? Què necessites que passi a partir d'ara (com restaurar el
conflicte)?

2.4. Relació amb les famílies i amb els serveis i recursos del seu
entorn i comunitat La relació del centre amb les famílies és bona,
es fan reunions informatives a nivell de grup a principi de curs i,
sempre que sigui necessari, a nivell individual. És rellevant
l'actuació dels tutors en la coordinació amb les famílies.
Des de direcció s'envien circulars informatives a les famílies perquè
estiguin assabentades d'organitzacions de festes com ara Nadal o
Pasqua, i també informacions vàries; a més tota aquesta informació
la poden consultar a la pàgina web del centre. També es fan
reunions amb l'AMIPA quan s'han d'organitzar activitats conjuntes.
El centre té una bona relació amb els Serveis Socials de
l’Ajuntament i ens reunim cada trimestre. Feim feina conjuntament
amb aquelles famílies que necessiten aquest servei.

3. OBJECTIUS A ACONSEGUIR

El CEIP Mestre Pere Garau elabora aquest Pla de Convivència
amb la pretensió d'aconseguir els següents objectius:
1. Aconseguir la integració efectiva a partir de la participació i la
relació positiva entre tots els membres de la comunitat educativa.
2. Prevenir els conflictes i, si se'n produeixen, facilitar-ne la gestió
positiva.
3. Prevenir l'assetjament escolar i facilitar-ne la mediació i la
intervenció.
4. Posar en marxa un programa d'educació emocional a tota
l'escola.

4. PROPOSTA DE FORMACIÓ I OPTIMITZACIÓ DELS
RECURSOS
• Potenciar la relació entre companys de classe mitjançant sessions
de tutoria setmanals.
• Degut a les característiques i tipologia del nostre centre, tot el
claustre assumeix les funcions de la comissió de convivència.
D’ aquesta manera es preveu una planificació preventiva, les
actuacions que es duran a terme en cas de conductes
inadequades, i posteriorment una avaluació de com ha funcionat
el pla de convivència. Planifica, actua i avalua durant tot el curs.
• Donar la importància que té a la vigilància i intervenció efectiva
del temps d'esplai al pati.
• Organització de conferències o xerrades, per part de l'AMIPA o
per part del propi centre, que tractin aquest tema, adreçades als
pares i mares dels alumnes del centre, i també adreçades als
alumnes d’ educació primària.
• El centre potenciarà la formació del professorat en relació a la
comissió de convivència, ja sigui a través de la difusió de cursos o
seminaris relacionats amb aquesta temàtica.
5. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ DELS
OBJECTIUS

Objectiu núm. 1 Aconseguir la
integració
efectiva a
partir de la
participació i
la relació
positiva entre
tots els
membres de

la comunitat
educativa.
Línies d'actuació Indicadors
- Implicar les famílies en la
tasca educativa diària. -
Promoure xerrades,
conferències, jornades...
sobre habilitats parentals, de
comunicació i de resolució de
conflictes. - Organització
conjunta (escola-AMIPA)
d'activitats: bunyolada,
xocolatada, St. Antoni, festa
final de curs... - Millorar el
respecte, la confiança i tenir
una bona comunicació per
millorar el clima entre tota la
comunitat. - Es realitzaran
reunions informatives de grup
a principi de curs. -Es
realitzen reunions
individualitzades tutor/família
sempre que sigui necessari. -
Es du a terme un claustre
pedagògic cada trimestre
amb diferents temàtiques per
unificar les diverses línies
d'actuació del centre.

- Registre de
participants en
activitats d’
horabaixa de
tot el centre.
(AMIPA). -
Registre
d'activitats de
l'AMIPA. -
Reunions
entre E.
directiu i la
Junta directiva
de l'AMIPA. -
Reunions de
CCP. -
Reunions de
Claustre. -
Reunions de
Cicle. -
Registre de
reunions de
tutories a
principi de
curs. -
Reunions de
la Comissió
de
Convivència.
*Acords
presos a les
diferents
reunions.
-Qüestionari
de satisfacció

per a la
família i per
als alumnes
de tercer cicle.

Recursos Responsables Temporalització
Actes de les reunions.

Registre d'entrevistes tutors-
famílies.

Claustre
Alumnes
Famílies
Personal no
docent EOEP

Tot el curs

Objectiu núm. 3 Prevenir l'assetjament escolar i
facilitar-ne la mediació i la
intervenció
Línies d'actuació Indicadors
-Sensibilització contra
l'assetjament escolar
(treballar-ho a les sessions de
valors i tutoria).
- Realitzar el sociograma
CESC quan sigui necessari
als cursos d’ educació
primària.
- Realitzar cercles
restauratius freqüentment.
- Ensenyar als alumnes a
resoldre conflictes:
verbalitzar-los, demanar
ajuda, confiar en un company/
mestre/família... Veure
respostes que el centre dóna

- Reunions de Cicle.

- Reunions families-
tutors.

- Graelles de valoració
dels resultats del
sociograma CESC.

per prevenir i resoldre
conflictes.
Recursos Responsables Tempora
lització

Actes de les reunions.
Policia tutor (en cas de
conflicte greu)

Claustre, equip de
suport i alumnes.

Tot el
curs

Objectiu núm. 4 Posar en marxa un programa
d'educació emocional ( la
formació que duim a terme) a tota
l'escola.
Línies d'actuació Indicadors
-Cada classe d'ed. Primària
tindrà a l'horari una sessió de
tutoria.
-Es treballarà l'educació
emocional i habilitats socials a
totes les aules d’ educació
primària i d’ educació infantil
(temporalització)
-Es treballarà dins l'aula a
través de l'assemblea, contes,
videos, dinàmiques, art...
- Entrada “relaxada” a l'escola
a l'etapa d'infantil i a l’ etapa
de primària.

- El comportament dels alumnes
dins l'escola.
- Existència de conflictes al pati.

Recursos Responsables Temporalització

- Programació de la sessió de
tutoria per part del tutor.

Claustre
Alumnes
EOEP

Tot el curs

6. COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA
Segons el BOIB Num. 187 23-12-2010 ha d'estar constituïda per:
- El director del centre, que la presideix.
- La cap d'estudis, que la presideix en cas d'absència del director.
- L'orientadora del centre.
- Un representant dels mestres (elegit per claustre): un de cada
etapa educativa.
- Un representant del personal d'administració i serveis.
- Un representant dels pares.
- Un representant dels alumnes (elegit per la junta de delegats).
Les funcions de la comissió de convivència són:
-Participar en l'elaboració del pla de convivència i de les
adaptacions i modificacions posteriors.
- Fer el seguiment de l'aplicació del pla de convivència i assegurar
en la coherència de totes les iniciatives.
- Elaborar la proposta d'informe anual del pla de convivència.
- Elevar al consell escolar del centre suggeriments i propostes per
millorar la convivència.
Funcionament de la Comissió de Convivència:
La comissió de convivència es reunirà cada vegada que sigui
necessari a criteri de l'equip directiu. Direcció, o la persona en qui
es delegui aquesta funció, serà l'encarregada de comunicar a les
persones afectades les decisions i acords presos per la Comissió
de Convivència.

L'HORITZÓ DE SON MACIÀ VIST DE LA NOSTRA ESCOLA.

 

 

SOM UNA ESCOLA ECOAMBIENTAL!!!