Projecte Educatiu de Centre

ÍNDEX

1.CONTEXT
1.1 Pla d’acollida.

2.DESCRIPCIÓ DEL CENTRE.
2.1 Diagnòstic de la situació.

3. TRETS D ́IDENTITAT.
3.1 Descripció ideològica del centre.
3.2 Llengua de relació i d’aprenentatge. Tractament llengües.
3.3 Línia metodològica.
3.4 Valors democràtics.
3.4.1 Tolerància i pluralisme ideològic.
3.4.2 Solidaritat.
3.4.3 Convivència en llibertat.
3.4.4 Educació no discriminatòria.
3.4.5 Coeducació.
3.4.6 Pacifisme.
3.4.7 Respecte a la natura.
3.4.8 Educació no competitiva.
3.4.9 Educació no consumista.
3.4.10 Respecte als drets dels pares, dels professors i dels
alumnes.
3.5 Participació i gestió.

4.OBJECTIUS D ́ESCOLA.
4.1 Objectius d’àmbit pedagògic.
4.2 Objectius d’àmbit institucional.
4.3 Objectius d’àmbit administratiu.
4.4 Objectius d’àmbit humà i de serveis.

5.ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE.
5.1 Organització del centre.
5.2 Organització dels alumnes.
5.3 Òrgans de govern.
5.3.1 Òrgans col·legiats.
5.3.2 Òrgans unipersonals.
5.4 Òrgans de coordinació docent
5.5 Organització dels pares.

1.CONTEXT.
El C.E.I.P Mestre Pere Garau és un centre públic d'infantil i primària de Son Macià (T.M
Manacor). Està format per 9 unitats ,tres d’Educació Infantil i sis d’Educació Primària.
D’aquesta manera som, des del curs 2004/05, un centre d’una línia completa.
Està ubicat a la part alta del poble i al costat dels sestadors de la possessió que dóna nom al
poble. És un nucli poblacional que depèn de l'Ajuntament de Manacor.
Actualment Son Macià compta amb 869 habitants. La població va arribar a un pico
poblacional l'any 2012 de 950 habitants, arribant al 2016 a una vall de 832 habitants. La
tendència és de creixement poblacional.
En el moment de la creació del poble, les famílies eren procedents principalment dels pobles
dels voltants amb els que encara es manté molta relació.
Hem de parlar també de Cales de Mallorca que forma part de la població que acull el nostre
centre. Cales de Mallorca és una urbanització turística que va créixer als anys seixanta.
Comptem amb una plantilla de 17 mestres , tres d’ells són especialistes d’Educació Física,
Música i Llengua Anglesa. Gaudim també d’una mestra de Pedagogia Terapèutica, una
d’Audició i Llenguatge i una de Religió, aquesta darrera compartida amb altres centres.

L APIMA
gestiona les activitats d’horabaixa.
L'edifici de l'escola és de nova creació del curs 2017-2018 amb molts d'espais exteriors
(zones multiesportives i un camp de futbol.)1.1 PLA D’ACOLLIDA.
Disposam de la mediadora intercultural sempre que la necessitem. Durant tot el curs hi ha un
moviment d’alumnes nouvinguts, la majoria dels quals desconeixen la nostra llengua i ​
els nostres costums.
És per aquest motiu que duim a terme un Pla d’Acollida que s’adapta a les necessitats
d’aquest alumnat, tenint en compte en tot moment la nostra realitat actual.

REALITAT ACTUAL
El poble de Son Macià, part integrant del terme de Manacor, és principalment de tradició
agrícola, encara que actualment molta població treballa en el sector serveis a Manacor.
Dins el poble en sí, no hi ha molta diversificació de cultures, però per fora vila hi trobem
famílies de variades nacionalitats, de les quals en tenim representació al centre.

El CEIP Mestre Pere Garau
Dins el nostre centre hi podem trobar dues realitats molt distintes; per una banda tenim els
nins i nines de Son Macià, la majoria dels quals són catalanoparlants; per l’altra banda, tenim
els nins i nines de Cales de Mallorca, lloc eminentment turístic, on es parla principalment
castellà.
Els mestres ens trobem amb què ens costa molt fer que aquests infants adquireixin l’hàbit de
parlar i expressar-se en llengua catalana, és per això que tenim sessions específiques per fer
una ràpida adquisició de la llengua.
La integració és ràpida, ja que els amics són del poble i la llengua que empren per a
relacionar-se és el català.

Acollida de les noves incorporacions
Durant un temps acordat amb els tutors i la resta de mestres que incideixen sobre els nins i
nines de nova incorporació o d’incorporació tardana, es fan una sèrie de tallers per tal de
facilitar aquesta adaptació i ens recolzem en els suports.Taller d’hàbits: Es fa a Educació Infantil i 1r cicle. Els cursos que han tingut noves incorporacions reforcen tot el que fa referència a allò que és bàsic per a la convivència dins la
societat (presentar-se, saludar, expressar estats d’ànim, explicar vivències...) Aquesta feina es
fa bàsicament per racons i mitjançant les rutines diàries, que donen seguretat als infants.

Taller de llengua​ : És un treball realitzat per el/la mestre/a tutor/a i els/les mestres de suport.
Es creen una sèrie de fitxes de feina graduades segons el nivell de dificultat. L’alumne va
assolint objectius, de cada pic més complexos, fins que és capaç de poder seguir el ritme de la
classe amb normalitat. A més a més de tot això, també fem seguiment amb les famílies.

Taller de matemàtiques​ : De la mateixa manera que ho fem amb el taller de llengua, al taller
de matemàtiques empram fitxes graduades per nivell de dificultat. Els alumnes abandonen el
taller quan ja poden seguir una classe sense dificultats.

Suports​
Els tutors fan majoritàriament suports intercicles, cosa molt profitosa per a aquest
alumnat de nova incorporació.

Figura de l’alumne-guia​ : Hem incorporat la figura de l’alumne-guia, que és l’encarregat
(durant quinze dies prorrogables), de mostrar-li al nouvingut l’entorn de l’escola (patis,
banys, aules, material disponible, etc.), en definitiva, ajudar per a què no es sentin desplaçats
dins un ambient nou per a ells.

2.DESCRIPCIÓ DEL CENTRE.
L’edifici és de l’any 2017.
Els espais funcionals són els següents:
Planta 0: Cuina menjador, gimnàs, sala de material d'educació física, sala de l'APIMA, dutxes i banys
dels infants i del personal de serveis.
Espais exteriors: Pista multiesportiva, camp de futbol i hort escolar.
Planta 1: Entrada, sala de música, sala de psicomotricitat, aula d'ordinadors, tres aules d'educació
infantil, dos despatxos de l'equip directiu, banys i espai de neteja.
Planta 2: Sis aules de primària, laboratori de llengua, sala de plàstica, dues sales polivalents, biblioteca,
despatx de l'equip de suport.
Hem de dir que, amb una matrícula avui en dia de 141 alumnes, tenim els espai necessaris per
poder oferir diferents ambients educatius.
Un tret diferenciador és que vàrem començar a fer un tractament diferenciat de la llengua
anglesa des de l'any 2004/05. Érem un centre de Seccions Europees i actualment tenim
auxiliar lingüística i participem amb projectes europeus Erasmus+.
Les activitats d'horabaixa són : Teatre, anglès, futbol, escacs i judo.

2.1 Diagnòstic de la situació.
Estam en una situació que oferim uns nivell de servei molt adequats i que ens donen la
possibilitat d'atendre les necessitats dels infants.

3.TRETS D IDENTITAT.
3.1. DESCRIPCIÓ IDEOLÒGICA DEL CENTRE.
El CEIP Mestre Pere Garau , integrat per alumnes, mestres, pares, mares i personal no docent,
es defineix com a escola pública i laica que pretén aconseguir, a través de la convivència,
persones educades i formades en el pluralisme i valors democràtics que la societat actual
demanda.
Es declara escola que té la llengua catalana com a llengua de relació i d’ensenyament i que,
usant-la com a mitjà d’expressió i de comunicació, pretén que els seus integrants aprenguin a
estimar el territori de les Illes, al qual pertanyen, i el país que els és propi, i que siguin
capaços de conèixer, transformar i millorar la realitat que els toca viure. Pretén, també, que
siguin capaços de conèixer els processos culturals, econòmics i polítics que fan que el món es
vagi desenvolupant dia a dia i que coneguin l’entorn més proper i també de l’entorn més
llunyà, fomentant mentalitats obertes i esperits universals; en definitiva, que entenguin els
processos que els podran dur cap a l’autoformació i l’autoeducació.
La ideologia de l’escola ha de ser aquella que respecti la llibertat de creences i de pensaments
de tots els components de la comunitat escolar.

3.2 LLENGUA DE RELACIÓ I D’APRENENTATGE. TRACTAMENT DE LLENGÜES.
El CEIP Mestre Pere Garau té el català com a llengua d’ensenyament i de relació i basa part
del seu projecte pedagògic en l’arrelament cultural i social dels alumnes dins la nostra
societat.
El projecte lingüístic del centre contemplarà que:
- El català serà la llengua bàsica d’aprenentatge i aquella en la qual realitzaran tot el procés de
lectoescriptura.
- En català es realitzarà l’ensenyament-aprenentatge de la resta d’àrees que conformen el
currículum escolar a excepció de les altres llengües.- En català assimilaran els continguts i les estructures comuns del català i el castellà
evitant-ne la repetició sistemàtica.
- Assimilaran els continguts específics de la llengua castellana per ells mateixos, sense
possibles referències a altres llengües.
- S’introduiran en català els continguts que tenen relació amb les dues llengües, evitant
l’anticipació d’aprenentatges.
- El castellà i el català escrit s’introduiran a partir de primer curs de Primària i pretenem que
en acabar els estudis de l’educació primària hagin assolit un nivell de comprensió i
d’expressió satisfactoris, tant oral com escrit segons la legislació vigent.
- Introduirem la llengua anglesa a l’etapa d’Educació Infantil ​ de forma oral a partir de
cançons, ​
nursery rhymes, contes, balls i jocs, amb una metodologia activa i participativa.
Progressivament s’introduiran la resta de destreses al primer i segon cicle de Primària.   ​
Es respectarà sempre el període de silenci dels alumnes i es basarà en el ​ communicative
approach. ​ La llengua vehicular d’aquesta àrea serà lògicament l’anglès i s’utilitzarà dins i
fora de l’aula per la mestra especialista d’aquesta àrea.
- La llengua catalana serà la llengua de relació a l’escola, tant en l’aspecte intern (reunions,
comunicacions escrites, activitats extraescolars, etc.) com en l’extern (sortides, sol·licituds,
etc.).
- Treballarem perquè els/les alumnes s’integrin en la societat macianera, mallorquina i de les
Illes, mitjançant la vivència cultural (celebracions, costums, etc.) i el coneixement (literatura,
història, geografia, etc.) del nostre país.

3.3.-LÍNIA METODOLÒGICA.
La línia metodològica del centre dóna prioritat a l’estudi del medi que envolta l’escola, a
l’entorn social, lingüístic, cultural, econòmic i polític i al coneixement de la realitat nacional,
i té les següents característiques:
- Fomentar en l’alumne una actitud curiosa i investigadora. Per aconseguir- ho es partirà de
l’activitat de l’alumne i se’l motivarà ajudant-lo a realitzar el seu aprenentatge a través del
descobriment i de l’observació.
- Aconseguir que els alumnes realitzin aprenentatges significatius i que aprenguin a aprendre.
Els aprenentatges seran significatius si es parteix dels coneixements previs que té l’alumnesobre el que ha d’aprendre, ja que d’aquesta forma es pot anar bastint la seva estructura
cognoscitiva. També ho possibilita que els aprenentatges siguin funcionals, és a dir, que
serveixin a l’alumne si les circumstàncies ho requereixen.
Els alumnes aprendran a aprendre si, sense ajuda, són capaços de realitzar aprenentatges
significatius en una àmplia gamma de situacions i circumstàncies.
És d’aquesta manera que es podran adaptar a les noves situacions i al canvi del món actual.
- Que els mestres, més que ensenyants, siguin coordinadors de l’aprenentatge. Això es pot
aconseguir si el mestre no és fonamentalment un transmissor de coneixements, sinó que es
converteix en un dinamitzador del grup i en un estimulador dels aprenentatges.
- Desenvolupar l’esperit crític, la capacitat de decisió i discussió i la voluntat col·lectiva de
transformació de la realitat social, però sempre amb una visió clara i no fantasiosa de les
situacions viscudes. Aquesta característica fonamental la podrem desenvolupar si donem la
possibilitat als alumnes de conèixer, de reflexionar i de debatre els aspectes reals que els
envolten i els preocupen.
- Educar d’una forma integral i personalitzada. Educarem d’una forma integral si
desenvolupem les dimensions intel·lectual, física, artística, moral, afectiva, etc. dels alumnes.
Educarem d’una forma personalitzada si adeqüem els aprenentatges al ritme evolutiu a les
capacitats intel·lectuals de cada infant.

3.4-VALORS DEMOCRÀTICS.
És objectiu fonamental de l’escola formar els seus alumnes dins l’àmbit d’uns determinats
valors i normes de convivència dins el Centre, i a la vegada dins la societat. La interrelació
entre pares, mestres i alumnes dins la institució escolar estaran definides pels següents
principis:

3.4.1.-TOLERÀNCIA I PLURALISME IDEOLÒGIC.
L’escola defensarà el pluralisme d’idees polítiques i socials, així com que es puguin sotmetre
a debat i reflexió. Només quedaran excloses aquelles que proclamin un tipus de convivència
basada en la violència o en l’explotació de les persones sobre les persones. Es respectarà la
llibertat de creences, així com el dret a la intimitat en matèria religiosa.3.4.2.-SOLIDARITAT.
Ésser solidaris amb els altres, ajudar, col·laborar en les solucions dels problemes plantejats,
esmorteir l’egoisme i la insolidaritat seran eixos motrius de la convivència escolar.

3.4.3.-Convivència en llibertat.
L’escola assegura la llibertat d’expressió de les idees dels seus membres, així com el dret
d’actuar amb llibertat dins el marc que democràticament es determini.
3.4.4.-Educació no discriminatòria.
Ningú serà discriminat per les seves idees, pel seu sexe, pel seu nivell econòmic, ni per la
seva procedència ètnica ni per les seves condicions físiques o psíquiques.
L’escola vetllarà per aquests principis, atendrà les necessitats dels més socialment desfavorits
i demanarà a les institucions accions encaminades en aquest sentit.

3.4.5-COEDUCACIÓ.
Defensem la coeducació com un procés pel qual s’arriba, a través de les vivències de relació
entre nins i nines, a l’eliminació de les discriminacions contra les dones i a la superació de la
diferenciació de papers assignats a l’home i a la dona.
L’educació sexual és una eina valuosa en el procés de coeducació, perquè ha de conduir
l’alumne a construir i a conèixer la seva pròpia realitat personal i sexual, així com a respectar
la dels altres.
L’escola assumeix aquest model de coeducació i en la mesura de les seves possibilitats
incorpora com a eina educativa l’educació sexual.

3.4.6.-PACIFISME.
El diàleg i la no-violència hauran de predominar en les relacions amb els diferents col·lectius
de l’escola. Parlar, escoltar, arribar a acords i a solucions per consens, però també expressar
les opinions contràries de manera no violenta, són elements molt importants per aconseguir
que l’alumne tingui una personalitat completa basada en criteris autònoms i propis.3.4.7.-RESPECTE A LA NATURA.
Conèixer i respectar la natura, establir amb ella una relació harmònica i no depredadora, tenir
cura de l’entorn més proper i lluitar per un món habitable per a tota la humanitat seran
objectius fonamentals que han d’impregnar la pràctica diària de l’escola.

3.4.8.-EDUCACIÓ NO COMPETITIVA.
L’escola defensa un procés d’aprenentatge basat en la capacitat de la superació personal, de la
col·laboració i de l’ajuda mútua i, en canvi, rebutja el procés que es basi només en la
competició.
Conscients de viure dins un medi social molt competitiu, l’escola creu que l’educació no
competitiva és un procés amb contradiccions, i accepta el repte de la creació d’un alumne
amb una bona formació i a la vegada amb capacitat de col·laborar i ajudar als altres.

3.4.9.-EDUCACIÓ NO CONSUMISTA.
L’escola, immersa dins un sistema cada vegada més consumista, ha de contrarestar aquest
corrent negatiu i ha de formar persones que valorin els aspectes humans per damunt els
materials i les persones pel que són i pel que fan, no pel que tenen o pel que poden adquirir.

3.4.10.-RESPECTE ALS DRETS DELS PARES, DELS PROFESSORS I DELS
ALUMNES.
La comunitat educativa escolar es conforma en tres col·lectius fonamentals:
els alumnes, els i les mestres i les famílies; les bones relacions entre tots tres, juntament amb
el personal no docent i els monitors d’activitats diverses, són necessàries per dur a bon terme
el procés educatiu.
Les relacions que s’estableixen entre aquests col·lectius són múltiples i necessiten un marc
legal on s’explicitin els drets i deures de cada col·lectiu.
L’escola elaborarà democràticament un document en aquest sentit que tindrà uns mínims en
el marc legal vigent i un màxim obert a les decisions que les parts per mutu acord considerin
oportunes.

3.5.- Participació i gestió.
La idea d’una escola democràtica implica la necessitat d’una participació real i efectiva de
tots els estaments que la componen: alumnes, famílies i professors.
Els tres estaments estaran representats democràticament i tindran uns canals d’informació
suficients perquè puguin participar en el Projecte Educatiu de Centre.
Els pares podran associar-se, organitzar-se d’acord amb els Estatuts legalment constituïts i
tindran l’Assemblea General com a òrgan màxim de representació i la Junta Directiva com a
òrgan màxim rector.
Les activitats d'horabaixa, esports i d’altres que es puguin crear seran gestionats per l’APIMA
o una altra entitat amb personalitat jurídica i capacitat per respondre a nivell legal, econòmic i
laboral de la gestió del Servei, davant els usuaris i els treballadors, sempre que es respecti el
Projecte Educatiu del Centre.
Els pares i mares votaran els seus representants que podran dur les seves propostes al Consell
Escolar.
Els mestres podran participar en la gestió de l’escola de la forma següent:
Tots els mestres de l’escola formaran el Claustre de Professors i aquest serà l’òrgan
democràtic de participació dels mestres, els quals votaran democràticament els seus
representants al Consell Escolar i aquest serà el lloc on es debatran totes les propostes que
hagin de servir perquè l’escola pugui complir els seus objectius educatius.
Els mestres també s’organitzaran en Cicles segons l’edat i el nivell dels seus alumnes i Grups
de Treball que possibilitaran una millora personal i professional de cara a la seva tasca
educativa.
Les relacions entre els tres estaments hauran de ser fluides i contínues, i serà el Consell
Escolar el que marcarà les pautes que ha de seguir l’escola i allà on es resoldran els
problemes i conflictes que puguin anar sorgint com a màxim òrgan de gestió de l’escola, amb
totes les atribucions que li confereix el marc legal vigent.
El diàleg escola-famílies serà imprescindible per tal d’unificar criteris semblants per als
alumnes. Aquesta relació la creiem bàsica, perquè tan important és la integració dels alumnes
dins l’escola, com la seva integració dins la família que, en definitiva marcaran la pauta de la
seva integració social.Pensem que el diàleg fluid i positiu pares-mestres elimina moltes tensions que poden resultar
perilloses per a l’equilibri psicològic dels alumnes.
Per totes aquestes raons l’escola determinarà les vegades que els mestres, d’una forma
sistemàtica s’entrevistaran amb els pares i la forma que podran tenir els pares per
entrevistar-se amb els mestres quan ho creguin oportú i necessari.

4.OBJECTIUS D ESCOLA.
4.1 OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE:
1. –Despertar l’interès dels nins /es per assistir a l’escola mitjançant activitats atractives.
2. –Crear uns hàbits d’higiene i neteja bàsics que puguin seguir a casa seva.
3. –Aconseguir una bona interacció social dels alumnes, entre ells/ elles i amb els/ les
mestres, basada en el respecte personal, ideològic i /o racial.
4. –Crear una responsabilitat cap als objectes i bens comunitaris (l’escola és de tots, per tant
n’hem de tenir cura).
5.-​Aconseguir que els infants adquireixin els objectius acadèmics, madurs emocionalment
amb capacitat de resiliència i empatia, en i alhora siguin persones que capaces de
desenvolupar les seves habilitats tot respectant les intel·ligències múltiples i la diversitat.
6. –Regularitzar la dinàmica administrativa del centre i optimitzar els recursos disponibles.

4.2 OBJECTIUS D’ÀMBIT PEDAGÒGIC.
1. –Potenciar un ensenyament actiu en el qual es desenvolupin la iniciativa i la creativitat.
2. –Aconseguir un desenvolupament òptim de tots els alumnes tenint en compte les seves
possibilitats reals.
3. –Fer que les matèries d’ensenyament i el professorat, independentment dels continguts
científics que imparteixin i de la tutoria que dirigeixen, col·laborin en la formació personal
dels alumnes i intervinguin en el seu procés educatiu.
4. –Que els alumnes es puguin convertir en protagonistes de la seva educació.
5. –Afavorir una bona relació entre pares i professors i entre alumnes i professors perquè així
s’aconsegueix una millora qualitativa dels objectius d’escola.
6. –Obrir el Centre a l’entorn i a totes les tendències de protecció de l’ambient en què vivim:
amor a la natura, protecció del paisatge, de la terra, dels costums, de la llengua, etc.

7. –Educar els alumnes a viure en llibertat i posar el diàleg i els acords com a mitjans més importants per viure dins una comunitat, i fins i tot per transformar-la.

8. –Fomentar la pau com a valor necessari per al desenvolupament social, optant pel diàleg
democràtic com a forma fonamental de resolució de conflictes.
9. –Intentar que els alumnes obtinguin el major grau de desenvolupament personal amb un
màxim de plenitud intel·lectual, ètica i social.
10. –Fomentar l’esperit crític.
11. –Potenciar la figura del mestre-tutor perquè pugui exercir les seves funcions dins l’àmbit
de la comunitat educativa.
12. –Intentar desenvolupar les tècniques de treball escolar cooperatiu i la dinàmica de grups.
13. - Potenciar l’esperit de convivència i el respecte entre tots els membres de la comunitat
educativa.
14. --Afavorir la normalització lingüística i cultural de l’escola.
15. –Conèixer i acceptar la pròpia identitat i pertinença a una Comunitat nacional amb
llengua i cultura pròpies distinta de la resta de les terres de l’Estat plurinacional.
16. –Utilitzar d’una forma correcta i apropiada la llengua catalana, tant oralment com per
escrit, emprant-la com a llengua vehicular.
17. –Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la com
a font d’informació i vehicle d’expressió.
18. –Comprendre i expressar missatges senzills propis de la vida de cada dia emprant les
bases d’una o més llengües estrangers.
19. –Proporcionar als alumnes instruments d’anàlisi científica, fomentar la capacitat
d’observació i investigació i l’adquisició d’hàbits de treball intel·lectual.
20. –Fomentar formes de consum que tinguin en compte les necessitats de la persona i de la
comunitat, essent crític davant el consumisme imperant.
21. –Potenciar en règim de coeducació on no hi hagi cap mena de discriminació per raó del
sexe.
22. –Estimular la convivència escolar sense cap tipus de discriminació per raó de sexe,
origen, condició social, deficiències físiques o psíquiques i cultures.
23. –Fomentar en els alumnes l’autoaprenentatge fora de l’escola.
24. –Incorporar noves tecnologies a l’aprenentatge.

4.3 - OBJECTIUS D’ÀMBIT INSTITUCIONAL.
1. –Desenvolupar en els alumnes el sentit de la responsabilitat a través de la participació.
2. –Aconseguir, mitjançant les estructures de participació, un clima institucional relaxat i
lliure de tensions.
3. –Possibilitar la participació real i efectiva de tots els membres en l’organització i en
l’activitat institucional.
4. –Fomentar les xarxes d’intercomunicació amb altres centres de la mateixa etapa per
intercanviar experiències i investigacions.
5. –Intentar garantir l’orientació personal, escolar i professional dels alumnes, entenent
l’orientació com un procés paral·lel de l’ensenyament.
6. –Fomentar la socialització i el treball en equip dels mestres i la seva promoció científica i
professional.
7. –Fomentar que els professors, els pares, els treballadors no docents i els alumnes
intervinguin en el control i la gestió del Centre.
8. –Establir relacions sistemàtiques de col·laboració i coordinació amb els instituts
d’Educació Secundària Obligatòria, especialment amb els més propers.
9. –Tenir les relacions necessàries i escaients amb l’Ajuntament de Manacor per aconseguir
els ajuts necessaris en matèria de col·laboració pedagògica i de millora dels equipaments i de
construccions.
10. –Tenir les relacions necessàries amb la Conselleria d’Educació del Govern de la
Comunitat Autònoma, perquè se’ns doti del personal necessari per realitzar una tasca
educativa amb les millors garanties possibles, així com dotació de material i d’altres tipus de
millores.
11. –Afavorir la participació del professorat en activitats de formació permanent.
12. –Potenciar els intercanvis de mestres i d’alumnes amb altres centres, i especialment dels
Països Catalans i amb altres països europeus dels programes Erasmus+ per promoure el
coneixement de diferents llengües, cultures, metodologies d’ensenyament i aprenentatge i
intercanvi de bones pràctiques.
13. –Fomentar els contactes dels mestres de l’escola amb els moviments de renovació
educativa.
14. –Afavorir la interrelació del centre amb els equips externs a l'atenció d'alumnes NESE.

4.4.-OBJECTIUS D’ÀMBIT ADMINISTRATIU.
1. –Desenvolupar i utilitzar instruments eficaços per a la comunicació interior i exterior.
2. –Demanar incansablement a les institucions que ens proporcionin personal administratiu
per poder millorar aquest servei.
3. –Procurar que l’APIMA de l’escola segueixi gestionant les activitats d'horabaixa dins les
línies d’actuació marcades per la comunitat educativa.
4. –Gestionar beques a través de les institucions per als llibres i material escolar dels alumnes
més necessitats.
5. –Informatitzar la gestió i administració del Centre.

4.5.- OBJECTIUS D’ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS.
1. –Considerar les activitats d'horabaixa com una allargada de la jornada i per millorar la
conciliació de les famílies i establir relacions entre el professorat i les persones que les
imparteixin, per assegurar el manteniment de la línia pedagògica de l’escola.
2. –Atendre les necessitats sobrevingudes de les persones que formem la comunitat educativa
i fer-nos costat quan ho necessitem.

5. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE.
Els alumnes, mestres i pares inspiren la seva actuació dins la comunitat educativa en els
documents següents: PEC, ROF, PCC I Pla Anual de Centre.
El nucli de l’organigrama escolar està format per la relació mestres/alumnes (a partir del
mestre-tutor i el seu respectiu grup d’alumnes).

5.1 ORGANITZACIÓ DELS ALUMNES.
Es troben agrupats en classes, encara que aquest model es pot transformar quan creiem
convenient, en grups més flexibles, seguint criteris pedagògics.
A Ed. Infantil hi ha tres unitats; els alumnes fan feina per ambients, petit grup (tallers), gran
grup o bé de forma individual.A Ed. Primària hi ha sis unitats:
Al 1r cicle de Primària es treballa en gran grup, petit grup i de forma individualitzada. També
hi ha encarregats de les tasques de classe, però funcionen de forma més autònoma.
Al 2n i 3r cicle es treballa més en gran grup i de forma molt individualitzada, segons les
necessitats de l’alumnat.
Els alumnes que ho requereixen compten amb el suport del tutor o d’altres mestres del cicle.

5.2 ÒRGANS DE GOVERN
Tots els òrgans de govern unipersonals o col·legiats tenen les funcions regulades per la
LODE i la LOE consolidada, a fi d’aconseguir una activitat educativa coherent i eficaç.

5.3.1 ÒRGANS COL·LEGIATS DE GOVERN.
Els òrgans col·legiats de govern són el Consell escolar i el Claustre de Professors amb les
competències establertes a la llei actual i les atribuïdes al ROC 119/2002 de 27 de setembre.

5.3.2 ÒRGANS UNIPERSONALS.
L’equip directiu, en el nostre cas el director, la cap d’estudis i la secretària, constitueix
l’òrgan de govern del centre, i té les competències que s’estableixen a la LOE consolidada i
les atribuïdes pel ROC119/2002 de 27 de setembre. .
L’equip directiu també s’encarrega de la supervisió del seguiment fet pel coordinador de la
comissió lingüística de l’ús del català com a llengua en què s’imparteixen les àrees que
s’estableixen al projecte lingüístic de centre, com també promou i gestiona les actuacions
necessàries perquè es compleixin les disposicions que regulen l’ús i ensenyament de i en
llengua catalana en el nostre
centre.

5.4 ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
Comptem amb tutories, equips de cicle, equip de suport, comissió de coordinació pedagògica
i el gran òrgan del centre que és el Claustre.5.5 ORGANITZACIÓ DELS PARES.
L’APIMA és un organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia i es regeix pels seus
estatuts. La seva participació democràtica queda garantida mitjançant les assemblees i
nomenament periòdic de la Junta Directiva, on una persona n’administrarà l’economia i
serveis.
A més, els pares poden participar a l’escola, bé a nivell individual (interessant-se pel
rendiment escolar del seu fill), bé mitjançant reunions amb el tutor i/o l’equip directiu.

L'HORITZÓ DE SON MACIÀ VIST DE LA NOSTRA ESCOLA.

 

 

SOM UNA ESCOLA ECOAMBIENTAL!!!